Hi ha una pel.licula que tracta sobre aquest tema, no la recordo massa. El personatge se li presentaven dues opcions a fer. Durant la peli es veu què hagués passat amb la primera opció i dp amb l’altre. El fet, és que depenent de l’opció hi havien personatges i fets que coincidien en els dos camins.

No podem saber si em escollit l’opció bona perquè no n’hi ha cap. No podem preveure el futur i, per això, no podem saber quins efectes tindrà a mig i llarg termini. Només podem aproximar els efectes a curt termini.

Quan una persona decideix, per exemple, tenir un fill, ho fa amb el convenciment que és la millor opció de vida. Ho fa des d’un punt de vista personal, segurs que el nostre fill donarà sentit a tot allò que som i que hem fet.

No podem preveure, però, si el nostre fill serà bo o dolent. Si ajudarà al progrés de la societat o si en serà un factor de recessió. De fet, tampoc sabem si és millor el progrés que la recessió.

No podem escollir la opció millor perquè no hi ha cap opció bona. Qualsevol decisió que prenguem (tenir un fill o no tenir-lo, portar-lo a una escola o una altra,… deixa enrere moltes altres opcions, sense que puguem preveure els resultats de cap d’elles més enllà dels propers dies o els propers mesos.

Però no oblidem que el batec de les ales d’una papallona pot tenir efectes a l’altre extrem del planeta.

Mecatxis Sr. Mecatxis! Ja m’ha donat la dosis d’optimisme del dia!

Però ja saps que discrepo. No és un error. És una opció. I mai es pot saber si és la bona, si és millor que una altra i pitjor. I s’ha d’aprendre a viure amb aquest dubte.
Pq em temo que és impossible viure sense prendre cap decisió…