Autor: Joan Agut
Editorial: Proa
Resum:El llibre explica les dues possibles històries d’un jove poeta que ha de prendre la decisió de deixar la Barcelona dels anys 50 per anar-se’n a Berlin amb una beca per escriure una opera. A la primera part del llibre, el noi torna d’alemanya ja jubilat, després de 40 anys. A la segona el noi rebutja la beca i es queda a Barcelona.
Un relat melancòlic que dona la raó a la meva teoria que qualsevol decisió és, per definició, un error. L’error de deixar enrere totes les altres possibilitats.
La lectura és amena i sense alts i baixos. Els personatges de la primera part reapareixen a la segona, com si el destí de les persones estigués entrellaçat. Val la pena deixar-se agombolar per la narrativa ben tramada de Joan Agut.
No us confongueu amb l’espectacle que Comediants va presentar al Forum del 2004
4 Comentaris fins ara
Deixa un comentari
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <pre> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
Un relat melancòlic que dona la raó a la meva teoria que qualsevol decisió és, per definició, un error. L’error de deixar enrere totes les altres possibilitats.
Mecatxis Sr. Mecatxis! Ja m’ha donat la dosis d’optimisme del dia!
Però ja saps que discrepo. No és un error. És una opció. I mai es pot saber si és la bona, si és millor que una altra i pitjor. I s’ha d’aprendre a viure amb aquest dubte.
Comentari per Anna Abril 15, 2008 @ 6:12 pmPq em temo que és impossible viure sense prendre cap decisió…
Ei! Que jo ho dic de manera molt optimista!
No podem saber si em escollit l’opció bona perquè no n’hi ha cap. No podem preveure el futur i, per això, no podem saber quins efectes tindrà a mig i llarg termini. Només podem aproximar els efectes a curt termini.
Quan una persona decideix, per exemple, tenir un fill, ho fa amb el convenciment que és la millor opció de vida. Ho fa des d’un punt de vista personal, segurs que el nostre fill donarà sentit a tot allò que som i que hem fet.
No podem preveure, però, si el nostre fill serà bo o dolent. Si ajudarà al progrés de la societat o si en serà un factor de recessió. De fet, tampoc sabem si és millor el progrés que la recessió.
No podem escollir la opció millor perquè no hi ha cap opció bona. Qualsevol decisió que prenguem (tenir un fill o no tenir-lo, portar-lo a una escola o una altra,…) deixa enrere moltes altres opcions, sense que puguem preveure els resultats de cap d’elles més enllà dels propers dies o els propers mesos.
Però no oblidem que el batec de les ales d’una papallona pot tenir efectes a l’altre extrem del planeta.
Comentari per mecatxis Abril 20, 2008 @ 4:38 pmÉs la gràcia que té la incertesa. Si poguéssim predir totes les conseqüències dels nostres actes i les nostres decisions el món seria avorridíssim.
Comentari per avalot Abril 28, 2008 @ 7:12 pmHola a tots,
Hi ha una pel.licula que tracta sobre aquest tema, no la recordo massa. El personatge se li presentaven dues opcions a fer. Durant la peli es veu què hagués passat amb la primera opció i dp amb l’altre. El fet, és que depenent de l’opció hi havien personatges i fets que coincidien en els dos camins.
Comentari per Alba Maig 8, 2008 @ 7:40 am