Els motius pels quals hi ha menys reserves d’aigua es poden trobar en el mal estat de les infraestuctures, bàsicament. L’augment de la població també hi ha influït, però aquí s’ha d’assenyalar que cada habitant gasta aproxiamdament el mateix volum d’aigua ara que abans, ja que usos que ara es fan de l’aigua en supleixen d’altres que es feien abans i ara no. Per exemple, per rentar 5 kg de roba, s’utilitza la meitat d’aiuga ara que fa 50 anys. Per contra, l’aigua s’utilitza ara en un sentit lúdic que va més enllà de rius i rieres (per exemple, correaigua de Manresa), el que representa un consum addicional.

D’altra banda, no em sembla bé ni malament que la gent s’hagi amuntegat a l’àrea de Barcelona per motius econòmics. Senzilament, aquest és un fenomen que passa a totes les capitals del planeta i s’ha d’assumir tal com és. Si parles de recursos del territori, has de tenir en compte que a Catalunya, per exemple, no hi deu haver cap indret que resulti ideal en aquest sentit, ja que si et situes a prop d’un riu probablement t’estaràs allunyant de les zones de bona caça, si et situes en terra de regadiu hauràs de renunciar a tot el que aporta el secà (que no es poc). Per aquest motiu ja fa molts segles que les persones intercanviem productes d’una terra a una altra, inclosa l’aigua (com va fer el terme de Balsareny cedint aigua a Manresa, per exemple).

Apa, me’n vaig a tancar el paraigües que, per cert, fa tres dies que plou arreu del país. Salut.

Recordar-te també que els preocupats per passar set són bàsicament la gent de l’àrea metropolitana, què és on es concentra la major part de la població.

El problema no és que no hi hagi aigua per tothom si no que la gent no s’ha distribuït pel territori en funció dels recursos que aquesta presenta, si no de les oportunitats empresarials que ofereix.

Aquí pots consultar l’evolució de la població dels diferents pobles de catalunya

Pel que fa a la població, actualment a Catalunya som 7,2 milions d’habitants. El meu punt de vista es que, si hi ha una bona gestió, al país tenim aigua per a tothom i de sobres. El problema està en el mal us i malgastament que se n’ha fet durant dècades. Hi ha centenars de quilometres de canonades en mal estat que perden aigua per tots costats arreu de Catalunya. Canonades, sèquies, canals i regs que no han tingut mai cap mena de manteniment perquè els embassaments estaven per sobre del 40% i l’aigua era un bé abundant.

En l’àmbit urbà, també s’ha abusat de l’aigua. S’han construït desenes d’urbanitzacions en indrets allunyats de cap font d’aigua i que ara cal abastir. També s’han construït milers d’edificis nous sense tenir-hi un compte possibles mesures d’estalvi d’aigua que no comportarien cap perjudici al benestar del ciutadà (hi ha alguna necessitat de que del vàter en ragi aigua potable?)

La impressió que tinc és que tot aquest tema s’acabarà d’aquí a quatre dies, quan hagi pujat el nivell dels pantans. Mentrestant, el govern haurà malgastat uns quants milions d’euros en una interconnexió que no s’utilitzarà mai i en unes desaladores que comportaran més desgast energètic que una altra cosa.

La part positiva de la “crisi de l’aigua” ha sigut que ha fulminat la “grip aviar” que, per cert, ja fa uns quants mesos que se’ns hauria d’haver empassat a tots. Salut i a brindar (amb aigua, clar)

Catalunya (i altres) és encara un territori amb molts recursos hídrics, però amb massa gent que necessita massa aigua.

També comentant el tema de sequera amb un company pagès d’Algerri, em comenta el següent:
L’aigua que fa servir per regar el seu conreu, li arriba a través d’un canal. Aquest és gestionat per una empresa privada i es troben amb el següent: Tot i que ara mateix no necessiten aigua per als seus conreus (la necessiten quan el fruit ja estigui a l’arbre) l’empresa que gestiona el canal i la confederació hidrogràfica de l’Ebre no els guarda l’aigua als embassaments. Fins aquí tot sembla correcte. El que més sobte, és que la concessionària del canal alerta que si no consumeixen aigua i evidentment la paguen, desprès quan faci falta portar aigua de ves tu a saber la gestora no tindrà suficient poder econòmic com per a poder-ho realitzar i per tant no podran regar les seves finques.

També, va sorgir el tema del canvi de zones de secà a zones de regadiu, com és el cas d’aquest pagès d’Algerri, que era zona de secar, i l’han convertit en zona de regadiu, consumint així molta aigua per als seus conreus, que no hem d’oblidar que son necessaris per a que nosaltres puguem viure, però potser es podrien posar en punts que ja fossin de regadiu.

Dir també que no és problema que ve de l’últim estiu cap aquí sinó que ja fa anys que dura, i estarem anys a recuperar la normalitat (els embassaments no s’omplen així com així)

Potser la sol•lució, a part de reduir el consum seria instal•lar plantes desalinitzadores, o bé, la construcció de més embassament… i potser una millor gestió dels recursos hídrics…

Un futur incert ens espera! esperem que s’igualeixen aquestes teories de la sequera!

Cert que el consum particular no és el pitjor dels mals, però de vegades si que tinc la sensació que no som conscients de la sort que tenim d’obrir una aixeta i que en surti aigua, ni som conscients de què suposa omplir una banyera.
No sé…Estem perdent cultura d’estalvi i de sostenibilitat. Jo em poso malalta cada cop que veig, a l’estiu, les persianes amunt, amb un sol que peta contra els vidres, i els aires condicionats a tot drap.
I ni parlar d’anar de viatge a llocs on l’aigua és escassa, a fer el turista, i dutxar-te cada dia gastant una aigua que els habitats del lloc consumeixen amb comptagotes…
Això si que seria una bona assignatura per les escoles de primària. Aprendre hàbits més ecològics
I em pregunto, per curiositat, tot aquest control que es vol fer de l’aigua (que si piscines, que si regar jardins, que si consum de factura…) afecta també a les empreses embotelladores d’aigua?