mecatxis en blog

Títol: Els fills d’en Hurin

Títol Original: Children of Hurin

Autor: J.R.R. Tolkien

Traductora: Dolors Udina

Editorial: Columna

Resum: Turin, fill de Hurin, i la seva germana Níenor són perseguits pel fat amb que Morgoth ha condemnat a son pare.

Quan em van regalar el llibre vaig tenir la sensació que em sonava. No podia ser que l’hagués llegit perquè l’edició és del 2007  i no he llegit res de Tolkien des de fa temps.  Recordava vagament en Hurin de «El Silmaríl·lion». En llegir-lo, mica en mica anava tenint sensació de «déjà vu».  Finalment he agafat «El Silmaríl·lion» i he ratificat que hi ha la esmentada història de’n Hurin i la dels seus fills. A l’apèndix del llibre que ens ocupa, Cristopher Tolkien (fill de J.R.R.) explica que el llibre és la mateixa història que surt a «El Silmaríl·lion» i que l’ha ampliada amb altres coses que ha trobat de son pare.

Personalment, sempre  he trobat curiós la gent que publica coses després de mort. Sobretot quan fa molt temps que n’és, de mort. Em dona la sensació que els seus hereus (en aquest cas en Cristopher) volen treure més suc del treball del difunt.

El llibre és una història èpica, que te pes suficient per ser narrada separada del seu contenidor original.  «El Silmaríl·lion» és una obra densa apta només pels més freaks. «Els fills d’en Hurin» és una obra per a tots els públics, grans i petits (a partir de 14 anys aproximadament).

La realitat onírica m’ha portat avui, de nou, a la depressió vital. Els dies com avui no haurien d’existir. Més ben dit, jo no hauria d’existir pels dies com avui. Tots els colors són foscos. Són els meus ulls que ho veuen així. Avui he somiat que no sabia com dir-li, un altre cop, que l’estimo. I la constatació real d’aquesta impotència, de saber que per molts dies que passin, per vegades que li ho faci saber, per moltes disfresses que faci servir, tot és inútil. Perquè l’amor és així: inútil. No. Sóc jo que sóc inútil per l’amor.

Tot just fa una setmana que es va acabar la 51 innocentada, on hi col·laborava com a regidor d’escena.

Quan algú pensa en mi per a participar en un espectacle, em sento orgullós i procuro implicar-m’hi molt. Per mi, l’escenari és una cosa molt seriosa. Hi ha una gent que, en alguns casos, ha decidit gastar-se uns diners per venir a veure la teva feina. però això no és el més important. Aquesta gent ha decidit dedicar un tros de la seva vida a gaudir d’aquell espectacle. És parcialment responsabilitat meva que aquell tros de vida no sigui malversat.

És clar que no penso en tantes coses quan sóc allà. Senzillament sóc part d’un equip, i la qualitat de la meva part de la feina repercutirà en el resultat final de l’espectacle.

El tema d’aquest apunt és (carall, quin començament!) que el darrer dia, molts dels «artistes» feien fotografies emprant flaix. Jo ja n’havia avisat uns quants (eren prop de 150 persones) i, la veritat, no m’agrada gens fer de policia. Així que al final em vaig acabar emprenyant.

El primer que em va venir al cap és que aquestes persones eren egoistes i que tenien molt poc respecte pel treball dels seus companys (no només els altres artistes, també l’il·luminador, el director, …). Però amb la fredor que dona el pas del temps penso que potser només era una innocentada, i que la gent no ve a veure un espectacle, si no una colla de manresans que fan una animalada. En definitiva, que m’havia pres la cosa massa a pit.

Potser si que tenien raó alguns d’ells quan pensaven (em penso) que era un imbecil (que en pensaríeu vosaltres d’algú que està enfadat perquè fas fotografies emprant el flaix?)

El programari lliure ofereix moltes avantatges. Una de les més apreciables, és que disposar del codi font ens permet traduir els missatges que empren els programes per comunicar-se amb els usuaris a la nostra llengua.

Aquest és un dels sectors en els que Catux, discretament, treballa. Fa ja algun temps que treballem en la traducció de la versió 1.19 del tar, un programa del projecte GNU de la Free Software Fundation. Aquest programa permet agrupar fitxers per crear arxius i comprimir-los (similar el famós ZIP).

Aquí teniu la proposta de traducció de Catux per al fitxer list.c, mis.c, names.c. Si hi detecteu algun error o teniu una proposta de millora, feu-m’ho saber. Si esteu interessats a col·laborar en les nostres traduccions apunteu-vos a la llista de correu de traducció de Catux.

#: src/list.c:113
#, c-format
msgid “%s: Omitting”
msgstr “%s: S’ometen”

#: src/list.c:131
#, c-format
msgid “block %s: ** Block of NULs **\n”
msgstr “bloc %s: ** Bloc de NULs **\n”

#: src/list.c:144
#, c-format
msgid “A lone zero block at %s”
msgstr “Un sol bloc zero a %s”

#: src/list.c:155
#, c-format
msgid “block %s: ** End of File **\n”
msgstr “bloc %s: ** Fi del Fitxer **\n”

#: src/list.c:178 src/list.c:1054 src/list.c:1282
#, c-format
msgid “block %s: “
msgstr “bloc %s: “

#. TRANSLATORS: %s is type of the value (gid_t, uid_t, etc.)
#: src/list.c:662
#, c-format
msgid “Blanks in header where numeric %s value expected”
msgstr “Capçalera amb blancs on s’esperava un valor numèric %s”

#. TRANSLATORS: Second %s is a type name (gid_t,uid_t,etc.)
#: src/list.c:717
#, c-format
msgid “Archive octal value %.*s is out of %s range; assuming two’s complement”
msgstr “El valor octal de l’arxiu %.*s està fora del rang %s; s’assumeix el complement a dos”

#. TRANSLATORS: Second %s is a type name (gid_t,uid_t,etc.)
#: src/list.c:728
#, c-format
msgid “Archive octal value %.*s is out of %s range”
msgstr “El valor octal de l’arxiu %.*s està fora del rang %s”

#: src/list.c:749
msgid “Archive contains obsolescent base-64 headers”
msgstr “L’arxiu conté capçaleres amb base 64 que estan esdevenint obsoletes”

#: src/list.c:763
#, c-format
msgid “Archive signed base-64 string %s is out of %s range”
msgstr “La cadena de signatura %s amb base 64 de l’arxiu està fora del rang %s”

#: src/list.c:794
#, c-format
msgid “Archive base-256 value is out of %s range”
msgstr “El valor amb base 256 de l’arxiu està fora del rang %s “

#. TRANSLATORS: Second %s is a type name (gid_t,uid_t,etc.)
#: src/list.c:823
#, c-format
msgid “Archive contains %.*s where numeric %s value expected”
msgstr “l’Arxiu conté %.*s on s’esperava un valor numèric %s”

#. TRANSLATORS: Second %s is type name (gid_t,uid_t,etc.)
#: src/list.c:845
#, c-format
msgid “Archive value %s is out of %s range %s..%s”
msgstr “El valor %s de l’arxiu està fora del rang %s %s..%s”

#: src/list.c:1217
#, c-format
msgid ” link to %s\n”
msgstr ” enllaç cap a %s\n”

#: src/list.c:1225
#, c-format
msgid ” unknown file type %s\n”
msgstr ” tipus de fitxer desconegut %s\n”

#: src/list.c:1243
#, c-format
msgid “–Long Link–\n”
msgstr “–Enllaç llarg–\n”

#: src/list.c:1247
#, c-format
msgid “–Long Name–\n”
msgstr “–Nom Llarg–\n”

#: src/list.c:1251
#, c-format
msgid “–Volume Header–\n”
msgstr “–Volum de Capçalera–\n”

#: src/list.c:1259
#, c-format
msgid “–Continued at byte %s–\n”
msgstr “–Continua al byte %s–\n”

#: src/list.c:1287
msgid “Creating directory:”
msgstr “Es crea el directori:”

#: src/misc.c:456
#, c-format
msgid “Renaming %s to %s\n”
msgstr “Es canvia el nom %s per %s\n”

#: src/misc.c:465 src/misc.c:483
#, c-format
msgid “%s: Cannot rename to %s”
msgstr “%s: No es pot canviar el nom a %s”

#: src/misc.c:488
#, c-format
msgid “Renaming %s back to %s\n”
msgstr “Es torna a canviar el nom % a %s\n”

#: src/misc.c:615
msgid “Cannot save working directory”
msgstr “No es pot desar al directori de treball”

#: src/misc.c:621
msgid “Cannot change working directory”
msgstr “No es pot canviar el directori de treball”

#: src/misc.c:711
msgid “child process”
msgstr “procés descendent”

#: src/misc.c:720
msgid “interprocess channel”
msgstr “canal d’interprocés”

#. TRANSLATORS: The following three msgids form a single sentence.
#.
#: src/names.c:599
msgid “Pattern matching characters used in file names. Please,”
msgstr “Patrons de coincidència de caràcters pels noms de fitxer. Siusplau”

#: src/names.c:601
msgid “use –wildcards to enable pattern matching, or –no-wildcards to”
msgstr “feu servir –wildcards per habilitar els patrons de coincidència, o –no-wildcards per”

#: src/names.c:603
msgid “suppress this warning.”
msgstr “evitar aquest avís.”

#: src/names.c:618 src/names.c:636
#, c-format
msgid “%s: Not found in archive”
msgstr “%s: No s’ha trobat a l’arxiu”

#: src/names.c:621
#, c-format
msgid “%s: Required occurrence not found in archive”
msgstr “%s: La ocurrència requerida no s’ha trobat a l’arxiu”

Títol: La magnitud de la tragedia

Autor: Quim Monzó

Editorial: Quaderns Crema

Resum: Ara que s’ha posat de moda en Monzó, li llegeixo un clàssic de l’any 89. Explica dues històries: la d’un trompetista de cabaret vidu amb un mortal problema de trempera i la dels alts i baixos sentimentals de la seva fillastra adolescent.

M’ho he passat molt be llegint-lo. Sóc un amant de l’absurd intel·ligent, sense caure en el pànic de l’absurd incongruent. Vaig conèixer en Monsó als programes televisius del ‘Mikimoto’ Calçada i no em va deixar gaire bona sensació. Però les altres coses que n’he anat tastant, m’han agradat molt. Recomano el llibre, però no a tothom. Recordeu: És absurd (i no te lògica)

Títol: Cambio. Formación y solución de los problemas humanos

Autor: Paul Watzlawick, John H. Weakland i Richard Fisch

Editorial: Herder

Resum: Seguint els consells del meu bon amic Avalot, he llegit Cambio. He de reconèixer que és molt interessant. Un cop superes els dos primers duríssims capítols de teoria (de grups i de canvis lògics i il·lògics) la cosa fa baixada. Exemples de problemes i de com solucionar-los.

Hi ha coses realment interessants. En algunes estic d’acord, com ara que les solucions de l’estil ‘més del mateix’ poden complicar la situació problemàtica en comptes de millorar-la, però en altres no hi estic tant, com ara quan diu, referint-se a les utopies, que mentre perseguim allò inabastable fem impossible allò realitzable. Més aviat sóc del parer que cal fer possible allò realitzable sense perdre de vista allò inabastable que perseguim.

Una altra cosa interessant és els canvis1 i els canvis2. Com que és un tema complicadet, us deixo que el llegiu. El podeu demanar a la biblioteca de Manresa.

Avui és el dia de reis. I aquesta nit ses majestat m’han portat un regal. un somni.

En el somni, em veia entrant en una oficina de correus per comprar un segell. M’indiquen una porta d’un despatx. Després d’esperar uns segons, em fan passar i m’assec. Demano un segell per enviar una carta per ciutat (Quan fa que no vaig a correus? Quan fa que no compro cap segell?). Em posa una ristra llarga de segells. I em cobra 25€. Un bitllet de 20, dues monedes de 2 i una moneda de u.

25€? Un segell per ciutat hauria de costar, en tot cas, 25 cèntims! Li torno els segells i li demano els diners. Em torna un bitllet de 20 (el meu) i una moneda de 5 (com ara les monedes de 500pts que hi havien hagut) Una mica estranyat per la moneda, li comento que no pot ser aquest preu. Veig més clar la noieta que hem despatxa. Amb prou feines 18anys, primeta, baixeta, poca cosa. Amb un cutis ben cuidat. Insegura. Això darrer m’envalenteix. Li demano que ho torni a comptar. Es mira el compte de la caixa registradora i la llista de segells diu alguns preus diferents. No en te ni idea del que m’ha de cobrar. Finalment. M’aixeco completament enfurismat i li encolomo una esbroncada descomunal a la pobra xiqueta. Surto indignat i presento la meva queixa al taulell de l’entrada. Ja més calmat.

El somni continua, aquest cop en un estat del somni menys profund i per tant, parcialment controlat pel meu conscient.

Quan he sortit a fer un cafè, he reflexionat sobre el somni. Collons els reis, quin regal:

Quan som petits, ens venen una edat adulta en que serem seriosos i responsables, però divertits. Ens casarem amb algú i ens estimarem incondicionalment. Tindrem, potser, dos fills i una feina que ens omplirà espiritualment. Fins i tots els escombriaires surten somrients als comtes infantils. La societat serà justa i nosaltres serem justos amb la societat. I dediquem la nostra infantesa a cultivar aquesta maduresa. Veiem un món blanc i porpra, amb filigranes daurades aquí i allà.

Però ens fem grans i comencem a veure els escrostonats del daurat que deixen veure el porexpan de sota i la purpurina que fa brillar el porpra que cobreix el cartró pedra. I sentim la necessitat d’agafar un pinzell i d’anar fent pegats aquí i allà per que els infants continuïn vivint la il·lusió (en el sentit de mag il·lusionista) del món dels adults. Un món de 25 cèntims pel qual hauran de pagar 25€.

Ja n’hi ha prou! Que collons us heu pensat! Torneu-me els diners i quedeu-vos la vida que m’heu donat.